Fum, fum, fum
24/12/2013
Este contenido solo está disponible en catalán.
Sobre un foc somort
posem llenya tendra;
el bufem tan fort
que ens omplim de cendra.
Voldríem el flam
que tot ho il·lumina
amb lluors d’aram
i de purpurina.
Però el flam no neix…
el tió fumeja
i la fosca creix
freda com l’enveja.
Encegat pel fum
l’esguard s’esgarria;
un dubte ens consum:
hem fet bé la tria?
La vida és al foc
-verda?, mal encesa?-.
Viure no és un joc
ni una proesa.
Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre’l amb traça.
Joana Raspall
En el concert de diumenge passat a l’auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, entre les nadales que vàrem cantar, llegírem poemes de la poetessa santfeliuenca Joana Raspall, que fa poc ens va deixar.
Amb un d’aquests poemes, us desitgem molt bones festes i un bon 2014.